El dolmen de Pedra Gentil

Diumenge 27 de desembre de 2.009. Última sortida de l'any. Les nou d'un matí amb el cel blau i un sol clar però tebi.

Som els primers en arribar al centre d'informació del Parc del Montnegre i el Corredor, al costat de l'esglèsia. Tres graus de temperatura. La Maria, el Toni i un servidor, carreguem les nostres piles solars, quan ens trobem amb la Palmira i el Joan. Poc a poc van apareixent la resta: la Teresa, el Jaume i la Montse, el Josep Plaza, l'Andreu i la Tona, i el Josep i l'Anna.

Sortim del poble pel carrer del Montseny, atravessant un pont sobre la riera, on trobem un rètol de la caminada. És una circular. Dues hores i mitja. Marques verdes i blanques. En alguns moments coincidirem amb el GR-92. Amb unes quantes giragonces, guanyem alçada, que ens permet veure el perfil del Turó de l'home enfarinat.

En uns escasos tres quarts d'hora arribem a la primera fita destacable: el dolmen de la Pedra Gentil. Situat en un petit turonet ple de rocs i arrels, i rodejat de pins, trobem una petita construcció d'un metre seixanta d'alt i uns dos metres d'ample. Es tracte d'una estructura primitiva de pedra, aparentment reconstruïda, i segons el nostre informador (el Toni) aquest no era el seu lloc original, si no que hi va ser traslladada.

Si no ho sabieu, estem en un lloc amb moltes històries de bruixes... quina por! Fotos de grup, foto de bruixetes, foto de bruixots, fotos del dolmen pel davant, pel darrera, per dins, per fora. Tanta foto ens fa entrar gana. Això te arreglo fàcil: apa som-hi!

Tornem pel bon camí. Entre alsines sureres i per una ample pista forestal, ens acostem cap a una campanar que sobresurt del bosc. Es tracta de Santa Eulàlia de Tapioles, una esglèsia en runes, amb un absis romànic i un petit cementiri tancat.

Al cap d'uns vint minuts trobem la masia de Can Pradell de la Serra, un refugi de ciclistes. Segur que s'hi esmorza bé.

Seguim la ben marcada ruta, sempre amb els colors verd i blanc del sender local, fins que carenem el punt més alt, on comencem a devallar cap a una masia convertida en casa de colònies. No se quí s'endarrereix una mica per collir cireretes d'arboç. Quina melmelada! Ja la tastareu. Ull que coloca, em diuen.

Les dotze van tocant..., migdia a Vallgorguina. Fem temps al petit mercat que hi ha al poble. Mentre alguns aprofiten per carregar verdures, per compensar els tiberis de Nadal, altres acaben amb les reserves de mel d'una altra parada.

Apa cap al cotxe. Encara no. Toc de vermut. Lloc: el casal del poble. Refrescs, escopinyes, olives, patates fregides. Seguim la dieta.

Ara si, tornem cap a... al restaurant.
Encara tenim un forat a l'estomac. No serà que avui em cremat massa calories? Destí: restaurant Amarena (www.restaurantamarena.com) a La Palma de Cervelló. Som nou elements que avui no tenim cap obligació familiar. Res fàcil en aquesta època. A mig demanar se'ns afegeixen dos elements més, als qui les filles no els hi tenien el dinar preparat. Ben fet.

Taula llarga, llar de foc, llum natural, bon servei, bona carta, un bon cava (Rovellats). No ho semblava quan arribavem amb els cotxes. És que no s'ha de jutjar per les aparences. Ja m'ho deia la meva iaia.

Tots els dies dolents foren com aquest! Bon Any Nou!!