Avui ens espera un dia rar.

Tindrem més ritme a la nit que al matí. Anem apareixent poquet a poquet, per esmorzar, l'única feina d'aques matí, a part de tancar les maletes. Hi ha una certa tristor a l'ambient. és l'últim dia a la Patagònia.

La nostra sortida és esglaonada. No anem tots en el mateix vol. Els que marxen més aviat, arribaran més tard, doncs fan escala a Trelew, a la península Valdés.

Ens despedim tot fent broma, i ens disposem a matar el temps, fins que ens vinguin a recollir. Mentre seiem repartits per l'hotel, arriba el Napoleón amb el seu fill d'un anyet. Ens porta un detall pels del grup: una foto amb dedicatòria. Diu que no ens oblidarà: mai havia trigat tantes hores en fer el camí de El Calafate a El Chaltén!

Les noies han anat a la riba del llac a fer fotos. Tornen carregades de flamencs, dels de color rosa, no els dels països baixos. Paguem factures. Recollim els embalums. Fem com els més menuts, que s'enfaden quan els pares els hi diuen que toca marxar. Hi ha silenci.

En d'altres viatges, cap a la meitat dels dies, ja comences el compte enrere: falten sis dies, cinc, ... A la Patagònia no ha estat així. L'emoció del dia a dia no m'ho ha permés. Llastima que avui si hem començat el compte enrere.

Últimes notícies: el nostre vol, el segón, sortirà amb una hora de retard.

Pasem pel vell aeroport: última foto. Arribem al nou aeroport: cues, taxes, espera.

Buenos Aires ens espera.

On seran els 4 que han marxat més dora? El retard, més el canvi horari, fan que coincidim a la recollida de maletes.

Moments abans d'aterrar, el comandant ens ha avisat que travessaríem una tempesta (no hem tremolat gaire), i que es dirigia cap a la capital, com nosaltres.

De camí a l'hotel, concretem amb l'Ariel l'activitat d'aquesta nit: el TANGO.

Un cop sortim de la terminal, tenim la sensació d'entrar en un forn: forta humitat i més de 30 graus. Tinc complexe de roca al desert.

Mitja horeta per posar-nos guapos i cap a la esquina Carlos Gardel.

Entrem en una sala plena a vessar. Sort de la reserva feta. La platea és plena de taules, amb gent sopant. Som a les antípodes d'on vem sopar anit. Més cambrers que clients. Velocitat al servir, velocitat al menjar, beguda lliure, que comenci l'espectacle!

Reconec que tot i ser una turistada, l'espectacle ha estat vibrant, colorit, proper, molt proper (estavem a peu de l'escenari).

És un ball passional, amb moviments arriscats pel que fa a la coordinació de les patades, a vegades trist, molt trist, i d'altrs alegre com un can-can. Pel que fa a la

música, ritme coneguts, que t'atrapen.

A la sortida de la gala, tot organitzat. Només hem de buscar el bus que ens durà a l'hotel. Tornem satisfets i cansats.

Què fem? Què fem? Apa, anem a fer una copa? Valen. Taxis i cap a

Puerto Madero, la zona cool de Buenos Aires. Es nota que no estem habituats, ens costa escollir local on seure, i aquest temps l'acabem pagant, doncs la tempesta que varem avançar amb l'avió, ens ha vingut a saludar i ens empeny cap a l'interior del local.

Tothom surt corrents a la caça d'un taxi, més be a la pesca, pel munt d'aigua que ha caigut en un moment.

Arribats a l'hotel, toca guardar la roba de guapos i a dormir. Com els comdemnats, volem apurar fins l'últim sospir.