Quarts de quatre.

Sol. Ventet fresc. Polars a sobre. Ens recull un bus petit. Tour privado. El nostre guia es diu Juan. Persona de parla tranquila, que ens transmet la bellesa dels racons per on anem passant.

Bordegem el llac Nahuel Huapi, parc nacional. Ens comencem a aturar per disparar... fotos al paisatge que se'ns va descobrint pas a pas, giravolt rera giravolt.

En una d'aquestes aturades, agafem (no "cogemos", "tomamos") una "aerosilla" que ens du amunt fins al Cerro Campanario (1050 mts.). Impressionant vista del llac i dels cerros del voltant (Otto, López, Catedral, etc.).

Passem, després de la baixada, per llagunes com la del Trébol, la Escondida i parem a Punto Panorámico, on tornem a disparar i ens cruspim unes crispetes amb mel boníssimes.

Veiem platges idíliques, amb aigües insultantment clares, fins arribar a un hotel de cinc estrelles, on tots quedem bocabadats, i diem que amb un mes aquí en tindríem prou per descobrir la zona.

Apa, de tornada a la realitat, que no ens podem queixar pas.

Desembarquem a Bariloche. Les 7 de la tarda. Drets al carrer Mitre, carrer comercial per excel·lència, on s'amunteguen tendes de xocolata. Fets els corresponents tastets, decidim que no es cap cosa de l'altre mon, i posem rumb cap a sopar.

D'entre les recomanacions d'en Juan, escollim anar al restaurant Jauja. Resum: ambient alpí, agradable, bones sopes, bona carn (cèrvol i corder) i bon peix (truita asalmonada). Això sí, una mica més car que a Buenos Aires.

Demanem al mateix restaurant, 3 remises (taxis més econòmics) per tornar a l'Hotel Villa Huinid, a 3 quilòmetres de distància del centre.

Fem un "boranit" ràpid, i quedem per l'endemà a les 7'45h. per esmorzar. Espero que ningú es perdi.