dimecres, 10 de desembre de 2008

Baixem a esmorçar



a un quart de nou. Som els primers. Poc a poc s'omple el saló. Hem d'anar seient en taules separades. Ep! Falten l'Araceli i la Teresa. No tindran temps d'esmorzar. On seran? Les truquem per telèfon a l'habitació. Res. L'Erich les puja a buscar. Res. Ahir nit es van quedar a comprar aigua als voltants de l'hotel. Sospitós. Acabem l'àpat i apareixen de repent. També ens estaven buscant. Resulta que han estat esmorzant amb els participants d'un congrès d'agències de viatges de la madre patria. Poca broma. Caviar, salmó...


Au vinga, maletes i cap a l'aeroport. Marxem cap a San Carlos de Bariloche, la porta d'entrada a la Patagònia.


Ens acompanya l'Ariel, de l'agència de l'Alberto Villalba, que li ha donat insruccions d'atendren's d'allò més bé.


Camí de l'aeroparque, com diuen per a aquestes terres, on surten els vols regionals, pasem pel modern i luxós barri de Palermo, seu d'embaixades i dels passejadors de gossos. Més endavant comencem a veure aigua i més aigua a la nostra dreta. El vent provoca onades i no s'albira la costa d'enfront. Juguesca: quin és aquest mar? Cap. És el riu de la Plata, per on Magallanes va creure que es podria creuar al Pacífic, pel que el van anomenar Mar Dulce o Mar del Plata.


Com bons turistes, fem una cua prou ordenadeta, i en uns vint minuts ja hem facturat. Tot i portar-nos bé, el destí ens castiga amb un retard d'una hora. Però la recuperem de forma vertiginosa. No ha estat el vent de cua, ni que el pilot es digués Hamilton. Tan simple com que hem endarrerit els rellotges, doncs a Bariloche no accepten, per raons lògiques, el canvi d'horari d'estiu, pel fet que aqui es fa fosc a les 10 de la nit.


L'avió ens despedeix ràpidament, doncs segueix camí, o núvols més ben dit, fins a El Calafate. Una vegada recollides les maletes, passem un control sanitari, on no deixen passar aliments per preservar els seus ramats de possibles infeccions. Curiós.


Ens venen a rebre sensacions noves: un aire gèlid, una claror tranquila i un paissatge nevat (tot i ser primavera austral); i també la Ger, abreviació de Gertrudis, bona venedora d'excursions del Complejo de Turismo Blest. Xerra i xerra, explica acudits i dona pas a les rialles, en fi, fa la seva feina. Ens informa que tenim contractat el Circuito Chico, que els podrem fer aquesta tarda i bla, bla, bla.


Decidim fer-lo quarts de tres, que amb el dinar de l'avió en tenim prou, que ens canviem de roba i aquesta mateixa tarda farem el chico i demà farem el grande.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada