Puig Balandrau

Dissabte 23 de gener de 2.010. Augmentant el nivell, que fa pujada.

Em recluten a quarts de cinc. No em puc queixar, doncs l'Alex i el Josep s'han d'haver llevat abans, no? Vaig estar a punt d'anar-me'n a dormir vestit, per apurar una mica més al llit. M'adormiré al cotxe. Doncs no, comencem a xerrar i no parem, que si patatim, que si patatam, desprès diuen que els homes no...

El meu rellotge encara clapa, quan arribem a l'àrea de servei de les quatre carreteres de Tona. És un lloc curiós. Servei molt ràpid. Bestiari variat: muntanyencs, esquiadors, discotequeros, caçadors, transportistes i uns emblemàtics xuxos talla XXL. Això sí, ho tenen ben organitzat, s'entra per una porta, t'apunten les consumicions en una mena de targeta, pagues i surts per una altra porta. Així no es descontrola ningú. Ens retrobem amb l'Andreu, la Tona i el Martí.

Vic, Ripoll, carreteres en obres, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Llanars. Parem a esperar la secció Catalano-Igualadina -que no és una companyia d'autocars, els dos Joans i l'Enric. Han tingut una baixa, per refredat d'última hora, la Palmira (millorat guapa). Ens ve a saludar en Xevi Sala. Fot un fred què pela. Ja se sap, els de muntanya volen anar a la platja, i els que la tenim a prop... Se'l veu una mica preocupat per nosaltres, deu ser per les panxetes desprès del nadal. “Podreu arribar fins a la creu de fusta”, sentencia. En efecte, pocs metres més amunt els dos 4x4 de l'Alex i l'Andreu comencen a demanar cadenes. Es estrany. La neu, glaçada, s'acumula damunt la pista forestal, i gairebé no n'hi ha pels prats dels costats. L'hauran posada perquè no passem els camacos fins al cim en cotxe?

Son les nou d'un matí solejat. 1850 mts d'alçada. Sota nostre la vall que uneix Setcases amb Camprodon. Ens abillem força. Dos graus negatius. Raquetes i grampons. Sortim disparats com sempre. Sota els nostres peus un mantell de núvols blancs que ho cobreixen tot. Al fons dos globus els travessen, com si ens vulguéssin saludar. Al cap d'una hora, agafem un trencal a la dreta que s'enfila cap el clot de la congesta i pic de la Font Lletera. Anem caminant per l'extrem esquerra de camí, fent equilibris, per no trepitjar neu. Al fons, tot de pics blancs.

Cap al sud apareix, com un vaixell surant per sobre del mar de núvols, la silueta blava del Matagalls. No, més be sembla el llom d'una balena que surt a esbufegar. El què esbufega soc jo. Ja veieu el que fa la ment, quan el cos no respon, per evitar enfonçar-se.

Comença el compte de l'àrbitre, un, dos, tres, quatre... sona la campana, salvat, parem a esmorzar. Vint minutets molt agradables, amb entrepans que no s'han descongelat del tot, però amb tallat i ratafia, què no faltin.

No fa gens de fred, doncs no fa vent. Anem sense barrets, sense guants, i despitregats. Enfilem el camí cap el coll, veient les siluetes d'una parella que duem per davant, retallades a la carena. Es comença a acumular gruix de neu completament gelada. Amb bon criteri, algú ha dit de posar-nos els grampons, no se quí, perquè arribo l'últim.

En un racó on hi ha una bona catifa de neu, preparem l'estudi fotogràfic. Amagem panxa, Lluíííííís, foto. Mitja hora llarga de puja i baixa, i ja som al cim del Balandrau (2,585 mts.). L'una de la tarda. Al nostre davant el Torreneules, la vall del Freser, el Grau de Fajol, el Bastiments, el camí dels Enginyers, les vies del cremaller, el Puigmal al fons. Tot un espectacle.

Comencem el descens. Sort dels grampons. Gran invent aquest. Escollim diferents camins de baixada. Uns van xerrant, altres trepitgem neu verge, altres fan cursets de com aturar-se amb el piolet si caus per un pendent. Curset que s'haurà de repetir la propera sortida, valen?

Hi ha ganes de ser aviat al cotxe. El grup s'estira. No ens perdem el contacte visual. Quan arribem de nou a la pista forestal, la boira ens ve a abraçar.

El GPS diu que ja queda poc, però jo no hi veig més enllà de 10 metres. Ja hi som. Les tres tocades. Jo també, tocat. Toca posar-se guapos i guapa. Baixem cap a Tregurà de Dalt, on hi ha la Fonda Rigà (www.elripolles.com/riga/). Aquí ens despedim. Dos cotxes tornen cap a casa. Quatre elements decidim quedar-nos. Ha pogut més la sopeta calenta, que conduir de nit de tornada. El servei ha estat ràpid, i amable, donat que ens hem entaulat a les 4. El preu correcte. Decidim tornar un altre dia amb més tranquilitat.