Per Sant Joan es cullen les nous tendres, que és quan estan en plena saó, i, en general, també la resta de plantes. Hi ha qui diu que cal fer-ho en sortir el sol i que l'elaboracio de la ratafia hauria de ser pels volts de les 12 de la nit. Per això, arreu d'Europa, l'elaboració de licors d'herbes s'envolta d'un halo misteriós i esotèric, i fins i tot de bruixeria i druïdisme.
Per Sant Pere, si s'han guardat les herbes, es fa la barreja.
Per la Mare de Déu d'Agost s'embotella.
Per Nadal es cola.
La degustació pot ser després de Nadal, tot i que hi ha qui no espera i ho fa per Tot Sants.
Ratafia bàsica
Preparació: posseu les nous en un morter i, amb una massa, aixafeu-les o partiu-les a trossets. És preferible fer-ho en un morter perquè taquen fortament les mans. Agafeu les herbes i plantes i talleu-les a trossets amb les mans. Posseu l'aiguardent, les nous i les herbes en una garrafa. Tapeu-lo amb un tap de suro i teniu-lo a l'aire lliure, a sol i serena, macerant durant 40 dies. Al cap d'aquet temps feu un xarop amb el sucre i l'aigua (hi ha qui el fa escalfar) i barregeu-lo. Es deixa de nou reposar uns dies i després es filtra amb un drap de fil o un paper de filtre. Es posa en ampolles i es guarda en lloc fresc i sec.
Ingredients: de receptes n'hi ha tantes com cases que ho fan, comarques, pobles, etc. La ratafia que ens va deixar Mossen Cinto, utilitza:
1 litre d'aiguardent
200 grs. de sucre
1 nou verda1 pela de llimona
4 0 5 clavells (claus)
1 nou moscada
1 bocí de canó de canyella
i herbes al gust: menta, marialluïsa, etc.
Texte del Llibre de la Ratafia, de l'autor Jaume Fàbrega, editat per Cossetània.
Auca de la Ratafia
És com un brou cassolà,
i un licor ben català.
Tres bisbes l'han batejat,
"Rata fiat" li han posat.
En llenguatge de veritat,
un aiguardent adobat.
Si vols ser ratafiaire,
fes-ne, no costa gaire.
Cinc litres d'alcohol bo
posats en un garrafó.
Amb herbes de bosc i prat,
fruit i espècies del mercat.
Poniol apreciat,
saüc, anís estrellat.
Fonoll, arrel de malví,
gengibre, clau, romaní.
L'orenga i la farigola,
la nepta i la remenderola.
Pela de llimona fina,
espígol i tarongina.
De marduix, tot un brotet,
i plantatge de l'estret.
Amb camamilla i canyella,
també menta, l'herba estrella.
I pela de nou tallada,
i un pessic de nou moscada.
No en cal pas un gros grapat,
no féssim un disbarat.
Un i altre ingredient,
barrejat amb l'aiguardent.,
... han d'estar a sol i serena,
durant una quarentena.
Filtra això ben macerat,
per guardar-ho embotellat.
I ja tens aquest licor,
que arrenca de l'antigor.
A la sobretaula es beu,
a casa o a l'ateneu.
Fins té virtuts remeieres,
la ratafia, de veres!
Ramón Cuéllar i Joan Vilamala
